Pregó 1994. Maria Matilde Almendros

Pregó de les Festes de la Llum de Manresa de l'any 1994, a càrrec de la comunicadora radiofònica manresana Maria Matilde Almendros i Carcasona.

Bentrobats amics,

Recentment s'ha presentat a Barcelona una exposició de dibuixos i poemes de Pere Ferrés i Torrella i recollits en un llibre que porta per títol Impressions de viatge en tenir-lo a les mans i veure un dels paisatges vaig trobar una "Oda a Manresa" i el Pont Vell, i la Cova i la Seu. No em va sorprendre perquè Pere Ferrés és manresà i penso que potser els seus versos podrien servir de pòrtic per a aquest pregó.

Oda inacabada a Manresa
(fragment)

Hosanna Manresa, antany Minurisa,
noble ciutat dels rius i dels tossals,
manta ocasions en fores enderrocada,
però, sempre eixint la pedra s'alça
amb doble força sobre els rocams.
Vora el riu Cardener que et vessa,
i el Llobregat que adés t'alimenta,
vastos castells t'han transferit vida
unint cel i terra al cim més alt.
Moradors d'una vastíssima comarca
tan remota que en el temps es perd.
Del neolític, en queden les empremtes netes,
els sepulcres de tossa a les Marcetes,
i el poble ibèric al Puig Cardener.
Antics lacetans d'ignot encanteri
contra la força d'un vellard imperi,
de l'esperit altiu de la host romana
unires l'esperit sagrat al terrer.

Pere Ferrés i Torrella

Manresa és avui la protagonista. El Dr. Josep Maria Gasol, historiador i cronista (entranyable cosí-germà), us podria parlar doctament d'orígens, vicissituds, llegendes i circumstàncies de la ciutat.

Jo no m'atreveixo a tant, però m'agradaria (si m'ho permeteu) reviscolar d'el caliu dels anys, vivències i records d'infantesa i joventut, de les persones de la meva generació comentades amb el llenguatge popular de l'època.

Vaig néixer al carrer de Vilanova, però ben aviat ens incorporàrem a la llar familiar del carrer de la Llum. Muralla avall cap a "San Francisco" al col·legi de les monges de la Companyia de Maria. La primera comunió a l'església de Sant "Domingo".

Els gegants i els nans que ens empaitaven. Els castells de foc de la Festa Major. La Fira de Sant Andreu amb els rètols inefables: "Tot a noranta-cinc".

Les processons, n'hi havia una que sortia de l'Església de l'Hospital i hi anàvem vestides d'angelet amb unes ales precioses de plomes blanques, que en baixar pel Joc de la pilota i Els Drets semblaven emprendre el vol.

Els aplecs a Les Marcetes, al bosc de l'Ollé o a Joncadella. Les pujades a peu a Montserrat. Les sortides de bon matí a collir ginesta o a buscar bolets a Collbaix. Les enradames a les Escodines. Les anades a "plaça" amb la mare i les germaneta i les pageses i fruiteraires que ens coneixien de sempre a totes: la Carmeta, la Matildeta, la Niteta...

L'Escola d'Arts i Oficis, l'Institut... Les passejades pel Born de 7 a 8 amb els aparadors il·luminats, de la Plana a Cal Jorba amb els Reis al gener o les "bombes" virolades els dijous. O els tombs pel Passeig en sortir de missa els diumenges.

Els inicis d'afecció al teatre amb la creació (per en Joan Trench i l'Hermínia Biadiu) del primer "Elenc Juvenil Primavera". L'Ateneu, el "Coro" de Sant Josep, els "Carlins", l'Apolo, el Conservatori... i l'entrada al món de la ràdio a Ràdio Club Manresa de la mà del primer locutor, actor i director Josep Mira. Joventut i amor, i la sortida un 22 de maig del carrer de la Llum, vestida de blanc, camí de l'Església de Valldaura.

La dedicació, ja definitiva, al teatre professional, esperonada i sol·licitada per autors com Xavier Regàs, Lluís Elies, Josep M. de Sagarra. Per cert que aquest any celebrem el centenari del seu naixement. El seu pare havia estudiat al convent de Sant Ignasi, i ell coneixia i estimava Manresa. Algunes de les seves obres estan inspirades en fets i llegendes manresanes. Un bon record doncs, avui des d'aquí, per al gran poeta.

I el teatre i la ràdio agermanats, ja per sempre, a la meva vida amb l'entrada a Ràdio Nacional, cridada pel gran professional i amic Joan Viñas.

Representacions i recitals arreu de la Península i les Illes.

Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Suïssa i Anglaterra i l'arribada al temps actual.

Aquest matí, com sempre, en obrir els ulls he dit: "Gràcies Senyor per aquest primer dia dels que pugui viure. I si són com avui, gràcies tres vegades". Estic contenta de ser un petit batec d'aquest gran "Cor de Catalunya". No cal ser una ciutat gran per ser una gran ciutat.

I enlairant la veu, vull dir-vos, recordant aquella nena que va aprendre a parlar al carrer de la Llum, Sr. Batlle, manresans i amics:
Felices i lluminoses festes!

Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa. 18 de febrer de 1994.