Manresa, 18 febrer 2010
Bona tarda a tothom. Per començar vull agrair l’assistència de la Sra. Marta Selva, Presidenta de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, i del Sr. Josep González Cambray, Delegat Territorial d’Acció Social i Ciutadania de Barcelona.
Deixeu-me, que en primer lloc, en nom de la Delegació de Manresa del Col•legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, agraeixi que l’Institut Català de les Dones hagi dedicat el calendari d’aquest any 2010 al Treball Social, com diu el títol “a una genealogia femenina”. Genealogia que vol dir, entre altres coses: llinatge; procedència... etc.
Ens agrada aquesta procedència femenina, i què aquest calendari vulgui mostrar l’empremta femenina que ha tingut el Treball Social. Treball Social que ha estat una activitat desenvolupada, fins fa poc, majoritàriament per dones. També ens agradaria recalcar, que ha estat una disciplina que ha ajudat a aconseguir una millora i un benestar en la qualitat de vida de les persones, implícitament de la família, i de la Dona en particular.
Per tot això, Institut Català de les Dones, en nom d’elles, les Dones, gràcies per fer-ne memòria!
A mi em toca fer la presentació de la treballadora social de Manresa, la Sra. Rosa Mª Suñé i Colell, que rep reconeixement en el mes de desembre d’aquest calendari.
Recordaré i parlaré de la Rosa, l’anomenaré Rosa, perquè era així com nosaltres li dèiem i la coneixíem..
El meu record de la Rosa és un record de companya. Companya en diferents activitats i afers en què vam coincidir, amb un comú denominador: el Treball Social.
No sé si jo sóc la persona que puc parlar de la Rosa amb més coneixement de la seva trajectòria , o del seu recorregut per la vida. Segurament que aquí hi ha persones que la coneixien amb més profunditat que no pas jo, o des d’una vessant diferent. Jo la vaig conèixer i tractar en una etapa en que vam compartir il•lusions, somnis, i idees, i també, molt important, treball i lluita.
Recordar i fer memòria de les persones que ens han deixat, és una tasca difícil sobretot si ha estat de forma prematura. Se’ns mouen moltes coses, molts sentiments i moltes emocions: dolor, tristor, però també afecte...I és, precisament, per aquesta moguda de sentiments que cal fer memòria i recordar.
Crec, que amb la distància dels anys, ho podem fer d’una manera força objectiva, tenint en compte que mai es pot ser objectiu del tot en el record d’una persona apreciada i estimada.
És important recordar, per no oblidar, i poder deixar constància tant dels fets com de les actituds i activitats que va desenvolupar la Rosa en la seva vida professional i personal. Dos aspectes, que en la Rosa, anaven molt lligats.
Farem una pinzellada de la seva trajectòria professional. No voldríem, però, recitar les seves activitats com si llegíssim un currículum, volem que sigui un recorregut pels diferents llocs on va treballar. La Rosa va destacar dins el món professional, va treballar en projectes múltiples i diversos i això la va portar a ser una gran coneixedora de les institucions manresanes relacionades amb el Treball Social.
A l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages, va exercir de professora i va coordinar l’equip directiu des del 1973 al 1979.
Fou la Presidenta de l’Associació d’Assistents Socials de Manresa durant dues legislatures, i més endavant del Col•legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.
Com molt bé diu la Montserrat Colomer en un escrit sobre ella, va ser “el pal de paller” en totes aquestes activitats.
Va treballar per aconseguir que l’Escola Universitària de Treball Social de Barcelona, admetés alumnes manresanes a les classes teòriques, mentre realitzaven la formació pràctica a Manresa, tasca que ella mateixa va supervisar des del 1979 al 1987.
Va treballar a Càritas de Sant Vicenç de Castellet (1967-1976) i també a Càritas Interparroquial de Manresa (1976-1981).
Va col•laborar amb l’Aldea Infantil S.O.S. de Sant Feliu de Codines (1974-1983), donant suport i assessorament tant a mares com a professionals. Va formar part del Comitè Assessor de la Fundació Aldees Infantils S.O.S.
Va ser en l’àmbit de treball envers la Dona on vaig coincidir i vaig compartir més experiències amb la Rosa. D’una manera més àmplia a l’Associació de Dones del Bages, i més estretament en la creació del Servei Municipal de Planificació Familiar de Manresa.
En els anys 70 va néixer a Manresa un moviment de Dones, què, a partir de 1976, es va consolidar amb la creació de l’Associació de Dones del Bages. Va ser fruit del treball d’aquesta Associació i d’una lluita reivindicativa per part de les Dones, què es va crear, dintre de la legislatura del primer Ajuntament democràtic, el Centre Municipal de Planificació Familiar, l’any 1981.
La Rosa s’hi va abocar totalment tant professionalment com personalment. Va ser la coordinadora del Servei i de l’equip interdisciplinari que el tirava endavant, exercint el rol professional de Treballadora Social.
Arrel d’aquesta coordinació, va publicar diferents Protocols:
- Protocol sobre la Coordinació de Serveis i Institucions
- Protocol de coordinació en un equip interdisciplinari
- Protocol de coordinació amb professionals de Treball Social... etc.
Altres publicacions en marc d’ Experiència de la Planificació Familiar a Manresa i a la comarca de Bages, van ser:
- Treball sociològic d’anàlisi de la situació social (1981-1985).
- Estructura de les edats de les dones ateses el Centre de Planificació Familiar
- Nivells de formació i ocupació laboral d’aquestes dones.
- Situació econòmica, familiar... etc.
Aquest treball plantejava la normalització i utilització de la Planificació Familiar de forma globalitzada.
La Rosa va treballar molt perquè el Centre de Planificació Familiar s’integrés dintre la xarxa sanitària pública (XUP), i per aconseguir que la Planificació Familiar s’incorporés com un servei més de l’Atenció Primària de Salut Pública, de manera que rebessin atenció les dones que no podien anar per la via privada.
L’any 1984 és va fer una experiència pilot de pràctiques en el Servei Municipal de Manresa, per després aportar-ho als pobles de la comarca. I a partir del curs següent professionals de pobles com Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Cardona, varen fer aquestes pràctiques al Servei amb la finalitat de treballar després al poble.
El maig de 1985 es realitzaren a Manresa les Primeres Jornades Comarcals de Planificació Familiar dedicades a professionals de l’Atenció Primària de Salut i de l’Atenció Primària de Serveis Socials
Altres treballs interessants que va realitza la Rosa:
- L’Entrevista: Aspectes socials. Aspectes psicològics (1986).
- La Planificació Familiar com a prevenció del nen maltractat (1988).
En aquests treballs, la Rosa analitzava la tasca dels Centres de Planificació Familiar, no reduint la seva finalitat a l’anticoncepció. Valorava la seva aportació a una maternitat i paternitat responsables, així com el seu ajut per viure una sexualitat més satisfactòria. Internacionalment s’havia reconegut la Planificació Familiar com a preventiva en l’harmonia de les famílies i s’havia constatat que la satisfacció i bona comunicació sexual i relacional dels pares era un factor a favor de la bona salut mental i física dels fills.
La Rosa va portar a terme un treball social significatiu i destacat, amb idees i activitats avançades en el temps, tant a nivell dels propis Serveis Socials, com també, en l’àmbit del treball social comunitari.
Quan el Servei Municipal de Planificació Familiar va complir els 10 anys d’existència, l’Ajuntament de Manresa va posar el nom de “Rosa Suñé” al Centre de Planing.
Era un reconeixement a una de les pioneres en la creació del Centre i a la seva tasca de coordinadora.
La Rosa i l’equip de professionals del Servei van aconseguir que cada cop més dones i homes en fessin ús i que aquest treball esdevingués testimoni d’una feina ben feta.
Va ser un dels primers Centres de Planificació Familiar de Catalunya. Molts el van veure com un model a seguir. Hi havia un veritable equip, que amb pocs mitjans, però amb molta il•lusió, va fer possible el que les dones havien reivindicat durant molts anys: que fos un servei professionalitzat, que no abandonés mai la seva teoria de fons d’atendre a la Dona en els aspectes de salut i en els aspectes socials, en totes les etapes de la seva vida, i que fos assequible econòmicament i sense afany de lucre.
La Rosa va fer moltes coses, però, m’agradaria ressaltar, sobretot, la seva honestedat personal, que era un tret que la caracteritzava en tot el que feia, i especialment, en tot el què creia.
La Rosa destacava per tenir una forta personalitat. Era una persona que no passava desapercebuda. Defensava els seus criteris i idees de forma convençuda, i amb molta vitalitat, i això comportava, en moltes ocasions, que s’establissin confrontacions i debats sobre diferents qüestions, però sempre va ser una persona oberta al diàleg. Sabia escoltar i aprendre.
I ja per acabar, vull dir que molts dels professionals , i dones, que varem compartir activitats, i treball amb ella, no l’hem oblidat ni la podrem oblidar. I volem que es mantingui en el record com a testimoni d’una treballadora social, dona, que creia que tot podia ser una mica millor. I per això tenim aquest calendari què ens ho recordarà...
Gràcies a tothom.
Montse Margarit
Manresa, 18 febrer 2010
(Acte de reconeixement celebrat en el Centre Cultural Casino de Manresa)
TORNEU A LA PÀGINA PRINCIPAL DE ROSA SUÑÉ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada